mano

mano
māno, āvi, ātum, 1, v. n. and a. [prob. for mad-no; Sanscr. madas, drunkenness; Gr. madaros, flowing; cf.: madeo, madidus; also Gr. manos], to flow, run, trickle, drop, distil, etc.
I.
Lit.
(α).
Neutr.: manat omni corpore sudor, Enn. ap. Macr. S. 6, 1 (Ann. v. 399); cf.:

manat item nobis e toto corpore sudor,

Lucr. 6, 944:

gelidus toto manabat corpore sudor,

Verg. A. 3, 175:

tepidae manant ex arbore guttae,

Ov. M. 10, 500:

fons manat,

id. ib. 9, 664:

cruor,

id. ib. 13, 887:

lacrima,

Hor. Ep. 1, 17, 59:

sanies,

id. C. 3, 11, 19:

Herculis simulacrum multo sudore manavit,

dripped with much sweat, Cic. Div. 1, 34, 74:

signa Lanuvii cruore manavere,

dripped with gore, Liv. 23, 31, 15:

cultrum ex volnere extractum manante cruore prae se tenens,

Liv. 1, 59, 1:

alvei manantes per latera et fluctu superurgente,

leaking through the joints of the side, Tac. A. 2, 23:

longā manantia labra salivā,

Juv. 6, 623.—
(β).
Act., to give out, shed, pour forth:

Indica gemma in attritu sudorem purpureum manat,

gives out, Plin. 37, 10, 61, § 170:

lacrimas marmora manant,

Ov. M. 6, 312.— Poet.: fidis enim manare poëtica mella Te solum, to distil poetic honey, i. e. to be a poet, Hor. Ep. 1, 19, 44.—
B.
Transf., of things not fluid, to flow, diffuse or extend itself, to spread:

aër, qui per maria manat,

Cic. N. D. 1, 15, 40:

sonitus per aures,

Lucr. 6, 927:

multa a luna manant, et fluunt,

Cic. N. D. 2, 19, 50:

manat dies ab oriente,

Varr. L. L. 6, § 4 Müll.: manare solem antiqui dicebant, cum solis orientis radii splendorem jacere coepissent, Paul. ex Fest. p. 158 Müll.—
II.
Trop., to diffuse or extend itself, to spread, get abroad:

cum malum manaret in dies latius,

daily spreads farther, Cic. Phil. 1, 2, 5; cf.:

malum manavit per Italiam,

id. Cat. 4, 3, 6:

manat tota urbe rumor,

Liv. 2, 49:

manat et funditur disserendi ratio per omnes partis sapientiae,

Cic. Tusc. 5, 25, 72:

cum tristis a Mutina fama manaret,

id. Phil. 4, 6, 15:

nomen usque ad Pythagorae manavit aetatem,

id. ib. 5, 3, 8:

fidei bonae nomen manat latissime,

id. Off. 3, 17, 70:

manavit ea benignitas ex urbe etiam in castra,

Liv. 24, 18.—
B.
Esp., to flow, spring, arise, proceed, emanate, have its origin, originate from any thing:

peccata ex vitiis manant,

Cic. Par. 3, 1, 22:

omnis honestas manat a partibus quattuor,

id. Off. 1, 43, 152:

ab Aristippo Cyrenaica philosophia manavit,

id. de Or. 3, 17, 62:

unde omnia manant, videre,

id. ib. 3, 2, 27.—
C.
To escape, be forgotten:

omne supervacuum pleno de pectore manat,

Hor. A. P. 337.

Lewis & Short Latin Dictionary, 1879. - Revised, Enlarged, and in Great Part Rewritten. . 2011.

Игры ⚽ Поможем сделать НИР

Look at other dictionaries:

  • mano — sustantivo femenino 1. Última parte del brazo de las personas comprendida entre la muñeca y la punta de los dedos: El carnicero se ha hecho un corte en la mano. Siempre vas con las manos en los bolsillos. Eva tiene unas manos muy finas. taladro… …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • mano — s.f. [lat. manus us ] (pl. le mani ; pop. region. le mane, con un sing. mana ; ant. e dial. le mano ). 1. a. (anat.) [organo prensile e tattile dell uomo posto all estremità degli arti superiori: il dorso della m. ; m. tozze ] ▶◀ ⇑ estremità.… …   Enciclopedia Italiana

  • mano — mano, a manos llenas expr. gran cantidad, mucho. ❙ «...según él cuenta, ha tirado el dinero a manos llenas con las mujeres, el vino y el juego...» José Gutiérrez Solana, Madrid callejero, Obra literaria, II. ❙ «Ha recibido en herencia muchos… …   Diccionario del Argot "El Sohez"

  • Mano — may refer to: Contents 1 People 2 Places 3 Words and phrases 4 Other Uses People Mano people, an ethnic group in Liberia …   Wikipedia

  • Mano — Vorlage:Infobox Fluss/KARTE fehlt DatenVorlage:Infobox Fluss/GKZ fehlt …   Deutsch Wikipedia

  • mano — f. anat. Parte inferior de la extremidad superior. Está integrada por el carpo (8 huesos), el metacarpo (los 5 huesos metacarpianos) y las falanges (tres huesecillos en cada dedo excepto el pulgar que sólo posee dos). La mano posee la facultad de …   Diccionario médico

  • mano — 1. ‘Parte del cuerpo que comprende desde la muñeca hasta la punta de los dedos’. Es femenino: la mano. Para el diminutivo son válidas las formas manito y manita. Lo habitual en la formación de los diminutivos de nombres que acaban en a o en o es… …   Diccionario panhispánico de dudas

  • mano — Element prim de compunere savantă cu semnificaţia (referitor la) densitate , de densitate , presiune . [< fr., it. mano , cf. gr. manos – puţin dens, subţire, rar]. Trimis de LauraGellner, 25.05.2005. Sursa: DN  MANO elem. densitate ,… …   Dicționar Român

  • mano — s. m. 1.  [Informal] Irmão. 2. Cunhado. • adj. 3. Íntimo; inseparável. • s. m. 4. Mão. 5.  [Informal] mano a mano: íntima ou familiarmente.   ‣ Etimologia: talvez do espanhol hermano, do latim germanus [frater], irmão …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • -mano — elem. de comp. Exprime a noção de mão (ex.: centímano). • Plural: mãos.   ‣ Etimologia: latim manus, us mano elem. de comp. Exprime a noção de maníaco (ex.: ninfômano). • Plural: mãos.   ‣ Etimologia: grego manía, as …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • mano — màno įv. Štai̇̃ màno namai̇̃ …   Bendrinės lietuvių kalbos žodyno antraštynas

Share the article and excerpts

Direct link
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”